Aquesta entrada té per objectiu continuant donant un servei d’informació al ciutadà sobre el consum de l’espirulina comercial. Abans hem de dir que des de Xarxa Espirulina apostem clarament per l’autoproducció d’espirulina. Tot i això, ja que sabem que això no sempre és possible, en aquesta entrada intentarem posar una mica de llum amb la qualitat de l’espirulina ecològica. Què vol dir aquest segell en el cas de l’espirulina, i fins on fer-li cas.
Què vol dir que un producte sigui ecològic?
Quan es parla de productes ecològics en general, es parla de productes que han superat uns controls de qualitat. Aquests controls de qualitat venen definits per reglaments europeus que més tard s’apliquen a través dels organismes públics (o en alguns casos privats) que verifiquen que el procés de producció respecte aquests principis, com per exemple el CCPAE.
En el cas de l’espirulina la Unió Europea encara no ha elaborat cap estàndard específic on s’expliqui com ha de ser l’espirulina de qualitat ecològica. I en aquest casos, algunes entitats privades com Naturland, han elaborat els seus. Tot i això, com es pot apreciara l’enllaç de l’estàndard, NO parla de qualitat, simplement parla dels insums (nutrients) que es poden utilitzar quan es cultiva l’espirulina.
És a dir és una normativa que NO TÉ EN CONTE LA QUALITAT DEL PRODUCTE, sinó més aviat mantenir uns estàndards basats en l’agricultura que no son extrapolables al cultiu d’espirulina.
Tampoc té en conte la contaminació al medi, ja que un cultiu com el proposat a l’estàndard provocarà més consum i contaminació d’aigua com explicarem més avall
La font de nitrogen
L’espirulina, a l’igual que les plantes o arbres, necessita d’una font de nitrogen per alimentar-se. Segons els estàndards mostrats anteriorment aquesta font de nitrogen no pot ser d’origen mineral. Per tan ha de ser d’origen orgànic.
El problema es genera que quan s’introdueix un producte orgànic als cultius d’espirulina com a font de Nitrogen ja que aquest conté una forta càrrega de matèria orgànica, i aquest fet PROVOCA L’APARICIÓ D’ALTRES MICROORGANISMES que aprofiten aquesta matèria orgànica de manera molt més eficient que l’espirulina i per tan es multipliquen fins i tot d’una forma més ràpida que l’espirulina.
Espirulina ecològica, o caldo de microorganismes?
Què és el que passa en aquests tipus de cultiu?? Doncs que no estem davant cultiu amb 99% espirulina, sinó que gràcies a l’aport de matèria orgànica es promou indirectament l’aparició d’altres microorganismes, i poden desenvolupar-se tan ràpids que aquest hi siguin present amb un 90-95% i l’espirulina tan sols sigui un 5-10% de la biomassa produïda.
I quina és la conseqüència? Doncs que quan es recol·lecti la biomassa del cultiu, aquest percentatge es continuarà mantenint…i estarem davant d’una espirulina, que en casos greus pot arribar a tan sols el 5-10% de la quantitat total de producte.
I com m’afecten aquests altres microorganismes? Son nocius?
Per assegurar-se de que cap d’aquests possibles microorganismes patògens estiguin presents i desenvolupar-se al paquet d’espirulina, el que es fa és un procés anomenat “SPRAY DRYING” en el qual es sotmet a la biomassa d’espirulina durant un període curt de temps a temperatures superiors als 200ºC. Així desapareixen els possibles contaminants, però alhora també desapareixen les propietats nutricionals tan maravelloses que té l’espirulina.
L’altra cara de la moneda de l’espirulina ecològica
Així doncs, quan estiguem davant de productes etiquetats amb el segell ecològic, hem de pensar que seran productes:
- Cremats: minvant considerablement la qualitat del producte.
- Amb baixa proporció: degut a la proliferació d’altres bactèries.
- Alta contaminació d’aigua: això es degut a la necessitat constant de renova l’aigua del cultiu que provoca l’addició de matèria orgànica…
És la moneda de canvi a pagar per comprar un producte amb el segell ecològic avui en dia…
Possibilitats de futur
Aquest any 2020, a l’estat francès s’han començat a realitzar proves amb altres tipus d’insums sense matèria orgànica, però amb presència de nitrogen i sembla que estan donant bons resultats.
Des de l’any 2012 s’està treballant amb nou estàndard per tal que la unió europea avali la producció d’espirulina de qualitat, on a més a més de la font de nitrogen, també es parli de la deshidratació a baixes temperatures.
A la península ibèrica s’està creant un Segell Participatiu amb els productors artesans per tal que es puguin avalar i garantir la qualitat de l’espirulia artesana. (veure pàgina web)
I en el present?
Com s’ha dit en tots els cursos de producció d’espirulina que realitza la Xarxa, existeix una forma molt eco-lògica, sostenible, local i a més a més productiva per tal de cultivar l’espirulina. Que és cultivar-se la seva pròpia espirulina amb l’orina. Tot i això a nivell comercial no existeix orina amb una traçabilitat suficient per ser utilitzada…
Així doncs, aquí hi ha l’enllaç de tres microempreses que produeixen l’espirulina de qualitat artesanal:
- Espirulina Natural, Cardedeu (BCN)
- Ecoespirulina, Serra (València)
- Espirulina.BIO, Almenar (Lleida)